Pla TIC i Pla TAC

Després d'estar cercant informació sobre el Pla TIC i Pla TAC, començ l’entrada amb una breu explicació del que és cada Pla.

Què és el PLA TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació)?

El PLA TIC és un instrument de planificació integrat en el PE que persegueix fonamentalment el desenvolupament del tractament de la informació i competència digital i la integració de les TIC com a eina didàctica en els processos d’ensenyament – aprenentatge. Aquest és un document en el qual hi ha els acords assolits en el centre respecte als objectius generals del pla, les estratègies de dinamització i gestió dels recursos tecnològics i la inclusió de les TIC. El Pla TIC té la finalitat de millorar els processos d’ensenyament aprenentatge dins l’entorn educatiu. Així doncs, les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran més fàcil la tasca i ens ampliaran les possibilitats de tot el que fem.

Perquè el Pla TIC sigui una eina útil ha de complir característiques com contenir uns objectius clars, estar contextualitzada, ser viable i flexible i estar consensuada.

Què és el PLA TAC (Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement)?

El PLA TAC de centre és un instrument per formalitzar la governança de la tecnologia en el marc de l’autonomia del centre i del Projecte educatiu. Aquest ha d’establir unes directrius clares per assegurar la competència digital de l’alumnat, la integració curricular, la inclusió digital, la innovació metodològica.

Elaborar un Pla TAC és un procés complex que requereix un equip directiu decidit, que n’ha d’exercir la coordinació, el consens del claustre de professors i la complicitat de tota la comunitat educativa. La seva realització permet analitzar el nivell d’implementació de les TIC en el centre educatiu i la planificació de la seva inclusió de forma generalitzada.

Per acabar amb aquesta activitats proposada des de l’assignatura dir que la diferència que hi veig després d’estar cercant informació i contrastant-la, és que el Pla TAC seria el que permet que el PLA TIC es pugui portar a terme tenint en compte una bona planificació de l’ús de les noves tecnologies en un medi determinat: l’escola. És a dir, “podríem entendre les TAC com una visió de les TIC des de l’escola”, posant les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, al centre i a l’aula. Així doncs podem entendre que “les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge”.

Les fonts consultades han estat:

• https://sites.google.com/a/xtec.cat/coordinadorsbco/op2/el-pla-tac
• http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2011/06/12/el-plan-tic-o-tac/
• http://www.xarxatic.com/de-les-tic-a-les-tac/

El meu propi procés tecnològic

Després de la visualització dels dos vídeos penjats des de l’assignatura sobre la competència digital descrita per Jordi Adell puc fer una reflexió basant-me amb la meva experiència i el procés tecnològic que he seguit.

Com diu Jordi Adell, la competència digital és una de les vuit competències bàsiques que s’han d’adquirir avui a les escoles. Un competència importantíssima a desenvolupar i on l’escola hi juga un gran paper. En el meu cas, tot i que a casa des de fa uns anys disposi d’ordenador i d’accés a internet, on he aprés a utilitzar-ho a estat a l’escola, però no perquè ens ho hagi ensenyat, sinó que a partir de la feina que ens han anat exigint (recerca d’informació, la selecció...) d’utilitzar-lo cada dia, amb instruccions bàsiques d’alguns pocs programes etc. Però tot i així no ha estat fins aquest any, a través d’aquesta assignatura que he après infinitats de programes i les seves funcionalitats. Tot l’anterior estaria relacionat amb les competències informacional, tecnològica i l’alfabetització múltiple que aquest autor destaca de la competència digital. 

L’alfabetització cognitiva per a Adell és aquella capacitat de convertir la informació amb coneixement. Competència, des del meu punt de vista, molt relacionada amb la metodologia del docent a l’hora de presentar les activitats o el temari. Per exemple, en el meu cas, durant ESO i batxillerat, quan ens donaven treballs, era purament treballs de recerca d’informació, abocar aquesta informació al document per posteriorment entregar-ho i tenir una nota; en aquest cas, ni record els treballs que vaig elaborar. Per tant, simplement vaig treballar amb informació. En canvi, molts dels treballs d’aquest grau d’Educació infantil si que ja ens han plantejat el treballs d’una altra manera; ha estat necessària la recerca d’informació però també la selecció per després extreure unes conclusions, i sobretot unes conclusions pròpies. Per tant la informació en aquest cas, per a jo s’ha convertit en coneixement. 

I finalment, la ciutadania digital, competència que consider rellevant pel simple fet de començar a conscienciar, des de ben jovenets, la necessitat de fer un bon ús de les noves tecnologies i sobretot, tot el que es refereix a les xarxes socials. Tot i així aquesta competència no només engloba això, sinó que ens em de fer càrrec que a l’escola es desenvolupi aquesta competència per aconseguir com molt bé diu al vídeo ciutadans crítics, lliures, integrats, capaços de viure en aquesta societat. 

En quant al meu procés tecnològic, record començar a utilitzar l’ordenador durant l’Educació Primària. A l’escola el que fèiem era anar a la sala d’ordenadors, una hora cada dues setmanes, i per parelles fèiem activitats amb aquets. Algunes de les activitats que record haver fet eren activitats de mecanografia i el software del Pipo. A casa també teníem un ordenador però utilitzava molt poc, com a molt per jugar amb el projecte multimèdia d’en Pipo, o algun altre joc instal·lat dins l’ordenador. Durant el període de Secundària va ser quan vaig començar a utilitzar més l’ordenador. Record que els primers anys ens deixaven presentar els treballs a mà o amb ordenador, però a poc a poc es va anar exigint que aquests s’entreguessin a ordenador. I va ser quan vaig començar a utilitzar alguns dels programes més bàsics d’aquests com el word, el power point... tot i així no va ser fins a finals de secundària que vaig començar a utilitzar l’ordenador per cercar informació a internet, fins aquell moment utilitzava molt la Encarta. Record també que a 4rt d’ESO vaig fer una assignatura relacionada amb les noves tecnologies. 

Però he de dir que realment quan he après a manejar més l’ordenador ha estat durant el grau; i sobretot a aquesta assignatura del darrer curs. Aquesta m’ha ajudat a adquirir més habilitats i competències en quant a les tecnologies de la comunicació i informació. Molts dels programes que aquest any hem utilitzat abans no sabia ni que existissin. 

Fent una revisió del meu procés, puc dir que aquest ha estat progressiu, però ni molt menys al ritme de les noves tecnologies, consider que encara em queda un llarg camí a fer. En quant a la fase que possiblement em trobo en aquests moments és en la fase d’APROPIACIÓ, una fase com molt bé diu en el segon vídeo centrada en el treball cooperatiu, basat en projectes d’aprenentatge, on s’utilitza la tecnologia quan és necessària, com una eina entre d’altre. En el meu cas puc dir que, amb les meves companyes realitzo molts treballs de manera cooperativa a partir dels quals en feim uns aprenentatges on l’ordenador i tot el que aquest comporta és una gran eina de treball. 

Els vídeos visualitzats són:

• https://www.youtube.com/watch?v=tjC1LOC0r1g
• http://es.slideshare.net/pepeaslideshare/fases-de-integracion-tic

La normativa actual sobre les tecnologies

La darrera activitat proposada des de l'assignatura ha estat realitzar de manera esquemàtica les idees principals sobre la normativa actual sobre les TIC. Per a la seva realització hem fet una lectura ràdipa de la LOMCE, l'annexe del currículum, el Decret del currículum 71/2008 i el BOE.
El programa utilitzat per elaborar aquest esquema ha estat el Padlet.

Possibilitats i limitacions del software educatiu

Consider que un software educatiu és aquell programa o aplicació informàtica utilitzades dins l'aula per afavorir i enriquir el procés d'ensenyament - aprenentatge dels infants. Softwares educatius avui dia n'hi ha molts, però crec que no tots són realment educatius; molts d'ells es presenten com a educatius a través de frases impactats de la presentació del producte, però el final acaben sent més bé lúdics.

Tot i així, el professorat abans hauria de fer una selecció del material per determinar les possibilitats que aquest ofereix, si convé o no als infants depenent de l'edat i el nivell d'aquests, etc. Però també és el professorat mateix qui pot fer servir les eines de la web2.0 per crear els seus propis recursos en la mesura de les necessitats del seu grup aula.

Algunes de les possibilitats  dels softwares educatius són:

• Permeten afavorir les habilitats tecnològiques dels infants.
• Treball autònom per part de l'usuari
• Permeten tant el treball individual com el treball en petit grup
• S'intenten utilitzar formules suaus en el moment que es produeix un error, orientat l'infant cap a la resposta esperada.
• Aquest tipus de softwares solen ser motivadors i atractius pels infants
• Permeten que l'infant sense saber llegir i escriure pugui emprar aquest tipus d'aplicacions.

Algunes de les limitacions dels softwares educatius són:

• No estan ben definides les edats a les quals va dirigit el producte, fet que pot provocar un material descontextualitzat.
• Poden crear monotonia i cansament a causa de la falta de control de temps per part de l'autor del material.
• Moltes vegades falta la presència d'un professional de l'educació i per tant el producte final del material és més bé lúdic.
• Es poden trobar desfassaments bastant grans de complexitat entre un nivell i altre.
• Hi ha materials multimèdia que necessiten la supervisió constant d'un adult, fet que lleva autonomia a l'infant.

Tot i haver-hi algunes limitacions consider que els softwares educatius són una gran eina dins l'aula d'educació infantil, una eina que ens ajudarà a complementar aprenentatges fets a classe. Però perquè aquests siguin adequats al grup aula de cada professora, aquesta haurà de fer una tria, per elegir els que, com he dit al principi, convengui més i s'adapti a l'edat i nivell dels infants.

Fins aquí la meva aportació.

Marta Pons